La web de l'Associació Joan Carles i Amat fa servir galetes pròpies i de tercers per oferir-te una navegació d'acord als teus hàbits i preferències. Més informació.
CONCERT COMMEMORATIU DEL 450è ANIVERSARI DE JOAN CARLES I AMAT
JOAN CARLES I AMAT
UN «HOME DEL RENAIXEMENT»

Pel seu perfil polifacètic, Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, 1572-1642) s’emmarca en la categoria d’un arquetípic «home del Renaixement», car en la seva persona hi conflueixen els trets de tot un humanista: l’home de ciència (metge i tractadista, però també, docte en altres branques del coneixement), l’home de lletres (autor d’una obra cabdal de la paremiologia catalana: els Quatre-cents aforismes catalans) i l’home la política local (membre del Consell Municipal i batlle de la vila al final de la seva vida).

Hi ha, però, un aspecte del polifacetisme de Carles i Amat que l’ha projectat a escala mundial malgrat ser-ne un diletant: el de músic (en concret, de guitarrista portentós) i teòric que amb només 24 anys es va aventurar a escriure el que és considerat el primer tractat de guitarra d’Europa.
RESSENYA CRONOLÒGICA

1572: Joan Carles i Amat neix a Monistrol de Montserrat, comarca del Bages a la Catalunya Central

1596: Publica a Barcelona el tractat Guitarra Española de cinco órdenes (reedicions posteriors: 1626/1627 Lleida, 1639 Girona, 1701 Barcelona, 1745 Girona, 176.. Girona, 1758/1780/1819 València)

1597: es gradua a l’Estudi General de València (nom antic de l’actual Universitat), on s’havia desplaçat de molt jove per cursar els estudis de Medicina (anteriorment s’havia graduat en Arts)

1600: Es casa amb la vacarissenca Mònica Ubach i Casanovas, amb qui no tindrà descendència, i s’estableix a Esparreguera, on treballa com a metge

1608: Passa a exercir com a metge al monestir de Montserrat

1618: Fixa la residència a Monistrol per fer-hi de metge, que compagina amb l’exercici a Montserrat (també es diu que va exercir a Lleida, però no s’ha pogut demostrar)

1623: Primera edició a Lió (França) del Fructus Medicinae ex variis galeni locis decerpti (reedicions posteriors: 1639 Lió, 1656 Ginebra, 1693 València)

1627: Entra de ple a la vida pública de Monistrol com a membre del Consell Municipal (càrrecs succesius fins el 1642: obrer de l’horta hivernal, rellotger, clavari, comissionat de la parròquia, oïdor de comptes, síndic de la vila, jurat en cap, credencer, notari i batlle)

1628: Publica les Advertències per lo temps esdevenidor aserca de la Font Gran de Monistrol de Montserrat (aquesta publicació es considera un autèntic manual d’hidrologia)

1636: Publica a Barcelona els Quatre-cents aforismes catalans (reedicions posteriors: 1642, 1647, 1694, 1701, 1713, 1718, 1738, 1760, 1765, 1802,1805, 1840, 1864, 1879, 1897, 1918, 1953, 1984 a diverses ciutats, més altres reedicions sense datació)

1638: Signa el compendi de les Ordinacions del Mostassaf de la vila de Monistrol de Montserrat

1642: El 10 de febrer mor a Monistrol a l’edat de 70 anys i és enterrat, segons la seva voluntat, sota l’altar de la capella de Sant Joan de l’Església de Sant Pere. Altres obres d’atribució dubtosa: Tractatus de Peste, Tratado de las heridas de la cabeza, Catálogo de las plantas que vegetan en la montaña de Montserrat, Entremés de la guitarra
EL TRACTAT DE GUITARRA

El tractat Guitarra Española de cinco órdenes, editat per primer cop el 1596 (actualment desaparegut) i objecte de nombroses reedicions, ha tingut la sort d’esdevenir un petit objecte de culte per a guitarristes i estudiosos dels cinc continents, que l’han analitzat i divulgat però que, indirectament, també han sabut de la vila nadiua del seu autor, ubicada en un dels paratges més emblemàtics de Catalunya, als peus de Montserrat. Per tot això, al títol de Carles i Amat com a fill predilecte de Monistrol, cal sumar-n’hi un altre de molta més volada: el del «monistrolenc universal» per excel·lència.

Portades del tractat:


Tractat sencer. Memòria Digital de Catalunya:












LES ALTRES OBRES DE JOAN CARLES I AMAT


FRUCTUS MEDICINAE

Des del seu vessant de metge, Joan Carles i Amat va publicar un tractat de medicina que es va convertir en un gran vademècum a la seva època: és el Fructus Medicinae (editat per primer cop a Lió (França) el 1623 i reeditat el 1639, també a Lió, i el 1656 a Ginebra. Anys més tard, el 1685 i el 1693, el tractat es reeditaria a València, la ciutat on hi havia fet cap de ben jove per cursar els estudis de medicina a l’’Estudi General’, aleshores la universitat més prestigiosa de l’antiga Corona d’Aragó.

Malgrat la seva adscripció al galenisme ortodox, el Fructus Medicinae ja apunta a les noves tendències de la renovació mèdica que sorgirien amb el Barroc. A Carles i Amat també li són atribuïdes altres obres mèdiques com el Tractatus de Peste o el Tratado de las heridas de la cabeza, tot i que aquesta atribució és dubtosa.








ELS QUATRE-CENTS AFORISMES CATALANS

L’altra gran obra de Carles i Amat, la que l’ha fet més popular, són els Quatre-cents aforismes catalans, un recull de sentències i proverbis morals escrits, a la manera dels proverbis d’Anselm Turmeda, amb la intenció que servissin per a l’educació de la ciutadania, sobretot de la mainada.

Els Quatre-cents aforismes, editats per primer cop el 1636, amb múltiples reedicions, i considerats una obra cabdal de la paremiologia catalana, foren llibre de lectura obligada a les escoles de tot Catalunya al llarg de dos segles, fins a inicis del XIX.


Biblioteca de Catalunya
Google Books

LA RECUPERACIÓ DEL PERSONATGE

Les primeres passes en la definitiva recuperació del personatge comencen l’any 2014 amb la publicació del llibre L’empremta del monistrolenc Joan Carles Amat, que dona pas a la inauguració, el 2015, de l’Espai Joan Carles Amat; projectes, ambdós, impulsats per l’Ajuntament de Monistrol. Així es culmina un llarg procés que va començar el 1918 amb la reivindicació que en féu qui n’era l’arxiver de la vila, Josep Vilar i Cots, i que va continuar al terç final del segle XX amb els treballs de diversos estudiosos locals.

Espai Joan Carles Amat

Ressenya del llibre L’empremta del monistrolenc Joan Carles Amat (Índice Histórico Español)
JOAN CARLES I AMAT MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES DE MONISTROL DE MONTSERRAT

L’elaboració del dossier ‘JCA450’ amb motiu del 450è aniversari de Joan Carles i Amat’,  ha permès localitzar un nombre important de ressenyes sobre el personatge. Més enllà de les de l’àmbit local o de país, en destaquen les obtingues de l’àmbit acadèmic anglosaxó, totes elles referides al Tractat de Guitarra.

Ressenyes sobre Joan Carles i Amat
I EL REPTE MÉS AMBICIÓS

No ha estat fins que Monistrol s’ha anat desvetllant després de dècades d’indefinició, que s’ha vist capaç d’afrontar el seu repte més ambiciós: el Festival en tribut al seu il·lustre prohom, i en aquesta revitalització de la vila hi han tingut molt a veure dos esdeveniments que l’han situat en un lloc destacat dins de l’activitat festiva de la comarca: la Fira de la Coca i el Mató i Romeus, que han permès insuflar als monistrolencs una bona dosi d’autoestima. Però la difusió mundial del seu Tractat de Guitarra i el fet que Carles i Amat hagi contribuït a projectar el nom de Monistrol lluny de les seves fronteres, obliga a pensar en el futur esdeveniment en termes, també, de gran volada: és a dir, en el Festival Internacional de Guitarra Joan Carles i Amat, amb tot el que això comporta pel que fa a exigència, excel·lència artística i poder de convocatòria.